domingo, 3 de marzo de 2013

Ne me sauve pas, ne m'aime pas.

ara
que estem tan lluny
-i no parlo de distàncies parlo
de batecs de batzegades de carícies de gemecs-
el record feble de la llàgrima que ve
de vegades
tremolosa i tèbia
com si mai acabés de plorar-me
del tot
i es perdés perquè no és capaç
de trencar-se amb tu
com abans.

ara
que ja no t'entenc
i faig deu passes endarrere
creient que en són tretze endavant i sense obrir tan sols els ulls
c
a
i
c
i esguerro la tendresa que vàrem construir
perquè no sé ni puc ni vull
fer-ho millor
perquè ja coneixies la tremolor abans de fer-la esclatar
i transformar-la en pànic de no intentar
fer-te somriure
de nou.

ara
que sembles d'altre món més fred
encara
com si el vertigen t'hagués mossegat el desig
de retrobar-se i ferir-se i fer-se i estimar-se
tu que ni eres ni ets covard
prefereixes voltar el cap
i aclucar els ulls
no notar tan sols la mà que
lentament
vol resseguir-te l'esquena
aprenent-te.

i ara
que tot s'enfonsa
deixa'm arribar a l'estiu
deixa a l'estiu que arribi a nosaltres.
vull pintar-te de mar la pell
les ganes la por la feblesa
la soledat tan blava que dus per rostre.
només deixa'm entrar al pou
abaixar les cordes agafar-te les mans i
quedar-m'hi.
alçar la copa
seguir bevent.
perquè
mai
mai.

No hay comentarios:

Publicar un comentario