jueves, 19 de enero de 2012

cent onze.

jo no vull trencar-te,
i tots dos sabem que tot plegat, a la llarga, ens farà molt mal.
massa.
i potser acabi per trencar-nos del tot.
pero és que arribats a aquest moment,
em nego,
per pur egoïsme,
a negar-me el plaer de viure't com si no existís res més ni ningú.
viure't amb els ulls, el cos i l'ànima.
com si m'hi anés la vida.
i després, que el món s'esfondri si vol.

(i tant se val.
ella se sentia estúpida,
petitíssima.
mai trobant
les paraules adequades,
sempre ferint
i sense aprendre
a estimar de veres.
i tan se val.
altre cop la impotència
vetllaria per ella
amagant-li les paraules.
i emmudiria,
per por de no seguir sagnant
a cau d'orella)

No hay comentarios:

Publicar un comentario